Informació sobre la Jornada escolar COMPACTADA

REFLEXIONS PER A UN BON DEBAT!!!

SOBRE LA JORNADA ESCOLAR¹

1. Si volem debatre sobre la jornada escolar, de què hem de parlar?

Els motius de canvi de jornada escolar són molt diversos i s’hi barregen els interessos particulars dels diferents membres de la comunitat educativa, la preocupació per millorar els resultats acadèmics, la voluntat de resoldre problemes organitzatius o la solució a conflictes escolars. Arguments laborals, pedagògics i socials bastats en les necessitats de cadascú i que, com hem vist, massa sovint es limiten a confrontar la jornada partida amb la contínua.

En els últims anys, la crisi econòmica està tergiversant el debat sobre l’articulació del temps escolar, laboral i familiar. L’atur, la pèrdua de poder adquisitiu i la incertesa laboral perfilen un context en el qual és fàcil que moltes famílies s’avinguin a compactar la jornada escolar per tal d’estalviar les despeses de menjador o bé perquè algun progenitor té disponibilitat a la tarda per tenir cura dels fills i filles. Ara bé, caldria preguntar-se quina decisió haurien pres aquestes mateixes famílies en circumstàncies menys desfavorables. És més, hauríem d’interrogar-nos què preferiran quan la crisi econòmica rebaixi la seva virulència i es torni a crear ocupació.

Qualsevol debat sobre la jornada escolar hauria de partir de quatre premisses:

1. Hauríem de deixar de banda la pregunta “¿jornada partida o contínua?” i substituir-la per “¿quin model de jornada pot millorar l’aprenentatge i alhora satisfer les necessitats de les famílies i el professorat?”

2. Diagnosticar la situació del centre i del seu entorn, detectar els problemes, formular les solucions i preveure els impactes pedagògics i socials és imprescindible per dissenyar un bon model de jornada escolar. S’hauria d’elaborar un document que inclogui la proposta de funcionament organitzatiu, l’estimació de l’impacte pedagògic i social, i les previsions de finançament.

3. Basar el debat en evidències, disposar d’informació rigorosa i clara sobre les implicacions d’un canvi de jornada.

4. Tenir la certesa que és necessari canviar de jornada i no pas resoldre els problemes amb altres tipus de canvis. Sabem que l’obtenció de resultats educatius positius no ve amb la compactació de la jornada lectiva sinó que s’aconsegueix amb la millora qualitativa del temps escolar. La reorientació del model horari als països que tradicionalment han tingut jornada escolar contínua, les experiències d’extensió del temps escolar, així com les evidències científiques sobre els avantatges i els inconvenients dels diferents tipus d’organització del temps educatiu haurien de servir per replantejar el debat.

Preguntes orientadores del debat

Quan des d’un centre es planteja la possibilitat de canviar la jornada escolar s’han de tenir en compte diverses qüestions importants:

Respecte la necessitat de canviar de jornada escolar:

- Quin és el motiu del canvi?

- Quins problemes volem resoldre amb el canvi?

- Què volem obtenir?

- A qui li interessa canviar i què n’espera?

- Cal canviar la jornada escolar per resoldre els problemes?

- I, si cal canviar, la solució és compactar o hi ha altres horaris possibles?

Respecte la nova jornada escolar:

- Amb quines mesures concretes es preveu resoldre els problemes?

- Com serà la jornada lectiva: hora d’inici i final, durada de les classes, número i durada dels descansos.

- Quines activitats i serveis hi haurà fora de l’horari lectiu: acollida, menjador, transport escolar, activitats extraescolars, sortides escolars, coordinació professorat, atenció a pares i mares.

- Qui gestionarà aquestes activitats i serveis?

- Quin cost tindran?

- Qui ho pagarà o hi posarà recursos: famílies, centre, municipi, generalitat

- Com garantir que tothom hi tindrà accés: les activitats i serveis estaran subvencionats? I si no ho estan, quines mesures es pendran per garantir accessibilitat per a tothom que ho necessiti?

- Qui supervisarà les activitats no lectives: el professorat, monitors?

- Com s’organitzaran aquestes activitats i serveis: hi col·laborarà alguna empresa o entitat, en quins horaris/torns

- Com compaginar l’horari d’obertura del centre amb el temps d’estada de l’alumnat i l’horari laboral del professorat?

Respecte l’impacte del canvi de jornada:

- Com afectarà el canvi als infants/adolescents, al professorat, al centre, a les famílies, al municipi?

- Com afectarà a la participació de les famílies i a l’activitat de l’AMPA?

- Com avaluem i fen seguiment de l’impacte de la nova jornada escolar?

- Qui fa l’avaluació? Qui hi participa?

- Quins resultats s’han d’obtenir per considerar positiu el canvi i mantenir vigent la nova jornada

- Si no s’obtenen els resultats esperats, què farem?

- I si volem canviar-la de nou, com fer-ho?

2. Com treballar el consens al centre

El debat sobre la jornada escolar no pot ser una confrontació entre professors i pares i mares, com massa vegades es diu (o com massa sovint es promou). Primer, perquè ni tots els professors estan a favor de la jornada contínua, ni tots els pares i mares volen mantenir la jornada partida. I segon, perquè és fal·laç pensar que la jornada escolar implica només els interessos de mestres i famílies. Confrontar-los afavoreix el trencament de la convivència al centre. En aquest sentit és imprescindible recollir l’opinió de totes les parts implicades en el canvi (direcció del centre, professorat, famílies, Ajuntament).

Malgrat en alguns centres el canvi de jornada s’ha produït de manera col·laborativa entre tots els membres de la comunitat educativa, en la majoria de casos l’aprovació del canvi de jornada escolar ha estat conflictiva.

La fortalesa o debilitat de les AMPA, així com el grau d’informació de què disposen, les ubica en posició diferent en el procés negociador dins els consells escolars. Independentment que les famílies d’un centre escolar puguin estar més o menys interessades en la compactació de la jornada lectiva, s’ha de tenir en compte que en la majoria de casos es prenen decisions sense haver valorat i aprofundit suficientment en les implicacions que es deriven de cada tipus de jornada.

Les famílies afronten la qüestió de la jornada escolar des de múltiples posicions. Els pares i mares expressen opinions diverses que tenen l’origen en posicions culturals, econòmiques, socials i territorials també desiguals. Hi ha famílies que es manifesten obertament en contra de la jornada contínua, n’hi ha que expressen recels sobre els avantatges pedagògics de la compactació de la jornada, mentre que d’altres contraposen les necessitats de conciliació familiar; unes se’n desvinculen del debat i d’altres hi participen activament, promovent i implicant-se en l’elaboració de projectes que s’adeqüin a les seves necessitats.

La modificació de la jornada escolar té grans implicacions educatives i socials. Afecta la vida en el centre escolar, la vida familiar, la vida en el poble o la ciutat. L’experiència d’altres comunitats autònomes demostra que:

• Els centres que han canviat de jornada amb el consens i la implicació de la comunitat educativa han obtingut resultats més reeixits que la resta. En aquest sentit, la votació dins el consell escolar no és una garantia suficient de la conformitat de la comunitat escolar i és necessari buscar un consens més ampli per part de les famílies i la implicació activa del municipi i, en particular, de l’administració pública.
• El canvi ha de requerir l’existència de serveis complementaris per a les famílies que ho necessitin, per tal de no agreujar les desigualtats educatives i socials existents prèviament.

El procediment de canvi de jornada

Per tal d’assegurar el màxim consens de la comunitat educativa, el procediment que s’hauria de fer servir per sol·licitar un canvi de jornada escolar hauria d’incorporar els següents requisits:

• Acord de dos terços del consell escolar amb majoria absoluta dels representants del professorat i de les famílies.
• Votació d’almenys el 70% de les famílies censades i dos terços dels vots a favor, amb vots per separat dels dos progenitors.
• Informe de l’Ajuntament on està situat el centre que inclogui la valoració de la proposta de canvi, l’anàlisi de la situació econòmica de la zona i de les repercussions previstes de la implementació de la jornada contínua.

Organització del centre escolar

• L’organització de la jornada escolar hauria de diferenciar l’horari de l’alumnat (lectiu i no lectiu), l’horari d’obertura del centre i l’horari del professorat.
• Entre els requisits demanats als centres per tal d’aprovar la sol·licitud de compactació hi ha d’haver el manteniment dels serveis complementaris de menjador i la programació d’activitats fora de l’horari lectiu, en col·laboració entre el centre, l’AMPA, l’Ajuntament i l’entorn socioeducatiu dels municipis. Aquest requisit s’ha de garantir especialment en els centres situats en entorns socials desafavorits o en un territori amb una oferta socioeducativa feble.
• En cas de compactar la jornada lectiva, detectar quines famílies poden haver sortit perjudicades per la implantació de la jornada contínua i no disposen de recursos per compensar la reducció del temps d’estada dels fills i filles als

• centres escolars. Preveure un sistema d’ajudes perquè puguin accedir al servei de menjador i a les activitats extraescolars públiques.

Si es tracta d’un centre d’educació infantil i primària

Els impactes en el cas de primària són molt superiors, tant per l’edat dels escolars com per la seva manca d’autonomia (necessitat d’acompanyament i supervisió).

• En cas de voler intervenir en la jornada escolar en l’educació primària, s’hauria de dissenyar un nou protocol que garantís la prestació d’un servei públic equivalent al de la jornada partida sense costos addicionals per a les famílies.

• Les condicions d’aplicació de la jornada contínua en l’educació primària basades en un model amb garanties d’equitat requereix aportar recursos econòmics públics i, per tant, s’hauria de buscar la col·laboració de l’administració autonòmica i local en el manteniment dels serveis fora d’horari lectiu, amb garanties de mantenir el suport a llarg termini.

• És evident que un procés de canvi de jornada escolar, amb les conseqüències que representa a tos els nivells, no es pot decidir en pocs mesos.

3. Criteris d’avaluació del canvi de jornada escolar

La millor manera de conèixer si el canvi de jornada assoleix els objectius esperats és fer-ne un seguiment mitjançant avaluació tant del procés com dels resultats.

Cal tenir en compte que qualsevol canvi de jornada requereix un seguiment a llarg termini per mesurar el seu impacte escolar i social, ja que es requereixen almenys dos cursos per estar en condicions d’avaluar cabalment el efectes del canvi. De fet, les avaluacions de referència internacional demostren que alguns dels efectes d’un canvi de jornada escolar –com ara l’impacte en el desenvolupament cognitiu, emocional, social i cultural dels alumnes- es manifesten després d’uns quants anys implantació.

Fora bo que es dissenyés un sistema d’avaluació objectiu i comparable, amb uns criteris comuns per al conjunt de centres escolars. En tot cas, cal que els aspectes avaluats a més d’analitzar els resultats acadèmics, incloguin dades referents a l’impacte sobre el benestar quotidià. Així, alguns elements a avaluar són:

• Rendiment educatiu
• Manteniment, ús i demanda dels menjadors escolars i accessibilitat a aquest servei.
• Programació, ús i demanda d’activitats fora de l’horari lectiu als centres i accessibilitat a aquestes activitats.
• Accessibilitat a activitats extraescolars fetes fora del centre i tipus d’activitats proposades.
• Acompanyament familiar al migdia i a la tarda, amb indicadors com ara tipus d’adults —avis, progenitors, altres persones—, presència d’adults a l’hora de dinar, suport en la realització dels deures.
• Impacte econòmic per a les famílies.

4. Informació rellevant

No deixeu de visitar: http://www.fapac.cat/jornada-escolar

1 Esborrany elaborat per FaPaC estret de l’informe “A les tres a casa? L'impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua”, de la Dra. Elena Síntesis de la Fundació Bofill .